Obres per sèries

DORMIR AL RAS (1994 - 1996)

Reflexions sobre la migració: el viatge i els desafiaments d'integració en el nou país. Simplificació de formes.

Després d'un primer viatge al Marroc en 1980, la mirada d'Enric Alfons queda definitivament atrapada pel món àrab, d'aquí ve que, l'ajuda obtinguda amb la beca Alfons Roig, en la seua primera edició de 1981, la destinara a viatjar pel nord d'Àfrica.

En les seues tres primeres sèries –Fetitxes andalusins (1982), Deessa Màscara (1984) i Malhafa (1989)- pren com a leitmotiv la figura de la dona. En les seues sèries següents, Espills d’un jardí (1991 – 1992) i Gouttes d’or dans la ville (1993), fruit dels seus continus viatges en aquest entorn, sorgix una voluntat narrativa al voltant de la vida quotidiana de la persona nord-africana o subsahariana en el seu lloc d'origen, o com a immigrant en un país europeu, alhora que una necessitat d'atrapar l'instant, la qual cosa li porta a mostrar en les seues obres multiplicitat de formes, més simplificades, i a incorporar al seu equipatge un bagul ple de xicotetes tauletes de fusta que li permet pintar in situ.

Entre 1992 i 1994 s'involucra en el projecte sobre l'emigració magrebina a Espanya, que culmina, en aquest últim any, amb la publicació del llibre Dormir al Raso^[1], de Pasqual Moreno Torregrosa^[2] i Mohamed El Gheryb[^3], i amb la creació de la sèrie del nostre pintor, Dormir al ras, que dona continuïtat a la línia iniciada en 1982. Els autors inicien el treball documentant-se a Espanya per a, posteriorment, passar a l'experiència directa: Mohamed El Gheryb torna al Marroc, on es mou per les pensions de Tetuan, Alkazarkivir^[4]…; entra després a Espanya, per a recol·lectar hortalisses a El Ejido, com un «sense papers» més; i viu en les barraques de Fuente Álamo i en les masies abandonades de l'horta valenciana. Mentrestant, Pasqual Moreno, fa el mateix recorregut que El Gheryb per les ciutats del nord d'Àfrica, documentant i donant suport i forma al llibre i aportant la seua experiència.

Enric Alfons els acompanya amb freqüència en aquest camí. Recorre juntament amb Mohamed El Gheryb la platja de Tarifa, on troben restes de naufragis de falugues, i l'horta valenciana, on habiten els migrants de manera extremadament precària. Així mateix, viatja sovint i s'instal·la per alguns mesos en aquelles poblacions costaneres marroquines o pròximes a la costa, on els migrants recapten la informació, contacten i es preparen per a creuar l'estret: Larraix, Tànger, Ksar és-Seghir, Tetuan, Ued Lau, Alhucemas, Nador…

Tot això queda narrat en els seus quaderns de viatge, fotografies i, principalment, en les seues tauletes i quadres. En el catàleg de l'exposició Dormir al ras^[5] , realitzada en la seu de la Caja Rural de Torrent al novembre-desembre de 1994, se sumen elements que amplien la visió d'aquesta problemàtica: els textos de Pasqual Moreno i Juan Ángel Blasco Carrascosa^[6], fotografies del trajecte, i els comentaris de l'artista al costat de cadascuna de les reproduccions dels dotze quadres exposats; aquestes són algunes de les seues reflexions:

«Vaig arreplegar, juntament amb el meu amic Mohamed El Gheryb, nombroses sabates que es trobaven escampades a les platges de Tarifa, producte de diversos naufragis de migrants» (Obra: Zapatos de Tarifa).
«A Tetuan, a les set de la vesprada en plena Avinguda Mohamed V, amb la total indiferència dels passejants, xics amb ulls desorbitats […], inhalen la solusiún o cola estesa en el seu xifó o drap. Venen cigarrets solts de Marlboro mostrant la seua realitat sense cap rubor, amb tota cruesa.» (Obra: Atfal, solusiun).
«Des de Ksar és-Seghir, el Marroc, en la nit fosca, l'estrela més relluïx és Tarifa. A ells els guia la llum de la gasolinera que està situada als afores de la ciutat prop de la platja. En l'estiu de 1992, a unes certes hores de la nit, la Guàrdia Civil va obligar amb freqüència a apagar les llums de la gasolinera, per a obstaculitzar el desembarcament de falugues carregades de migrants clandestins.» (Obra: Buscando una estrella).
En Zoco Chico deambula un mosso de Beni-Mellal que ha sigut extradit per la policia espanyola des d'Algesires. No pot tornar a la seua casa, se sent avergonyit. En l'intent de creuar a l'altre costat ha perdut tota la seua fortuna inclòs el préstec que li van fer els seus amics. Soc l'únic occidental que s'allotja en la pensiun Fuentis. Els meus veïns d'habitació procedixen de Tlemcen, Beni-Mellal, Dakar o Bamako… Allí esperen el dia oportú per a poder creuar l'estret.» (Obra: Tànger, Zoco Chico).
«Sensualitat de mirades, colors i olors en el mercat.» (Obra: Souk, Larache).
«Quan veges en l'horta valenciana no gaire lluny d'algun habitacle o casa abandonada, restes de foc, una olla o xicotet bidó cobert de sutge, que ha sigut usat per a calfar aigua, i una minúscula cabanya que ha sigut confeccionada de sacs, plàstics i pals: estàs enfront d'un hammam o bany àrab». (Obra: Hammam a Foios).
«En fosquejar, vaig ser convidat a trencar el dejuni del Ramadà, per un jove marroquí i un altre algerià, a la seua casa abandonada en el terme municipal de Puçol». (Obra: Dinar a les casetes de l'Horta de València).
«Marhaba! Benvingut als bars o llocs on existix alguna remota possibilitat que et donen algun treball. Per descomptat a baix preu: eres diferent. És el menys dolent que se t'oferix.». (Obra: Llocs de contractació).

[…]

Pasqual Moreno, en el catàleg citat (nota 5), apunta: «Un home de la sensibilitat artística i humana d'Enric Alfons ha sabut plasmar en la seua obra el món agitat i vibrant de Marrakesh al costat del desarrelament i misèria dels immigrants magrebins en Belleville. Ha seguit amb el seu art el camí sempre dramàtic dels qui van haver d'abandonar el seu “douar” a les muntanyes de la Kàbila o en la plana del Lukus per a guanyar-se la vida a França, Alemanya, Bèlgica… o Espanya»^[7].

En el mateix catàleg, el crític d'art Juan Ángel Blasco Carrascosa assenyala com, dins de la voluntat narrativa mostrada, batega la preocupació social al voltant dels migrants magrebins. Descriu la seua pintura com a «fresca, àgil, poètica», percebent després d'ella un cúmul de qüestions com la xenofòbia, el racisme, el drama humà, la solidaritat..., com a crònica d'un conflicte social anunciat. En aquest punt, és interessant aportar les declaracions que realitza el pintor^[8], qui insistix que la seua pintura és fruit d'un compromís individual i no està impulsada per cap ideologia política, sinó per una reflexió davant els problemes socials que afecten els migrants. Podem concloure que el que subjau en Alfons és un fort sentiment humanitari.

Quant a recursos formals, Blasco Carrascosa parla de les formes simplificades, que es mouen entre l'abstracció i la figuració, i d'una espontània gestualitat multicolor, amb diversos graus de figuració i gamma cromàtica, segons l'«atmosfera» evocada en cada quadre.

Juan Bautista Peiró^{[9] [10]}també destaca el color i el gest, i es fixa de manera especial en la utilització que realitza Alfons de l'escriptura: incorporant paraules i pictogrames en els seus quadres (a mode de formes i símbols o signes, respectivament), i amb els breus textos que incorpora al catàleg.

Les exposicions individuals principals que es van realitzar d'aquesta etapa són: Dormir al ras, en Caja Rural de Torrent, novembre-desembre 1994, i en la galeria Rosalía Sender de València, al desembre 1995-gener 1996.

Destaquem també les exposicions col·lectives en les quals va participar amb obres d'aquesta sèrie: 15/41 a la Sala Parpalló^[11], (de maig a agost de 1995) i Encrucijadas mediterráneas, viajes y errares (d'abril a juny de 2000), organitzades totes dues per la Diputació de València.

[1] Dormir al raso, de Pasqual Moreno Torregrosa i Mohamed El Gheryb, Ed. VOSA, presentat per Manuel Vázquez Montalbán i prologat per Mahdí Elmandjara.
[2] Pasqual Moreno Torregrosa : Grupo de Economía Internacional : UPV
[3] Nascut a Tetuan, va emigrar a Espanya en 1989, i és president d’ATIM (Asociación de Trabajadores e Inmigrantes Marroquíes) des de 1994.
[4] En francés Ksar és-Seghir, com la denomina Enric Alfons en els seus quadres.
[5] Catàleg Dormir al ras, edita Caja Rural de Torrent, 1994.
[6] Doctor en Filosofia i Ciències de l'Educació per la Universitat de València, Doctor en Belles Arts per la Universitat Politècnica de València i crític d'art.
[7] «Autorretrato ante el espejo del tiempo », en el catàleg de l'exposició Dormir al ras, en Caja Rural de Torrent, novembre-desembre 1994.
[8] Articles «El pintor expone la serie completa de “Dormir al Ras» a València, de J.R.S, en Levante, 17 de desembre de 1995 i «Enric Alfons: el pintor comprometido», de Mª Ángeles Arazo en Las Provincias, 20 de juliol de 1997.
[9] Catedràtic en la Facultat de Belles Arts Sant Carles de la UPV, Doctor en Belles Arts, crític, investigador, docent.
[10] Article «Dormir al Ras», de Juan Bta. Peiró, en Levante, 9 de desembre de 1994.
[11] 15/41: quinze anys des de la inauguració de la Sala Parpalló per part de la Diputació de València, i 41 artistes premiats i becats Alfons Roig.

Veure més